“ArrelAire- 1..m. i f. [LC] [PR] Ofici nascut al S.XXI. Persones amb la labor de recuperar i conservar arrels que per condicions externes en les últimes dècades han patit falta d’atenció”.

 

Fa uns anys, un grup de 10-12 estudiantes d’arquitectura de diverses promocions varen crear el col·lectiu “Arquitectura se mueve”. El seu objectiu era explorar àmbits de coneixement que no trobaven en la formació acadèmica, com ara reciclatge, ús de materials reciclats i participació ciutadana als barris, entre altres. Amb tot plegat pretenien crear una xarxa entre les universitàries. En acabar la carrera 3 d’elles, Elena, Joana i Natalia, es varen retrobar. Venien de fer llargs recorreguts personals, estades a diversos països amb projectes vinculats amb el voluntariat i l’activisme. La distància no va ser obstacle per a anar construint interessos compartits com l’ús dels materials naturals en la construcció, posar en valor els sabers tradicionals sobre l’ús de les matèries primeres, etc.

 

 

Decidiren donar forma al projecte creant el web Arrelant el territori amb l’objectiu  d’identificar, recercar, valorar i difondre sabers i pràctiques tradicionals del territori valencià, vinculades a la transformació de les matèries primeres que hi trobem en el mateix i emmarcades en un procés artesanal. Estan implementant una base de dades digital i oberta que ofereix informació sobre on localitzar aquests sabers i pràctiques encara existents en el territori valencià, vinculant-les a les persones que les practiquen, les coneixen o les promouen, amb l’objectiu de facilitar la seua visibilització i coneixement i possibilitar l’acostament a aquests.

Arrelant el territori pretén ser un “Pàgines Grogues” dels sabers locals, i de les persones que els custodien, vinculats a la transformació de les matèries primeres de cada territori, amb un procés artesanal. Un lloc on visibilitzar i trobar sabers i persones. A més de trobar als nostres “transmissors de saviesa perfectes”, perquè “cada maestrillo tiene su librillo”.

Per raons accidentals varen començar a treballar en la Serra d’Espadà, recorrent el territori amb bicicleta i visitant els seus pobles. A l’hora d’acostar-se als veïns i veïnes, varen pensar en diverses estratègies com posar cartells en els quals anunciaven “Busquem gent que treballe amb les mans”, però la gent no responia, la raó sembla que era que entenien el que volíem. Finalment, trobarem el recurs definitiu per a connectar amb ells, anar al bar a l’hora d’esmorzar, sempre hi havia gent i en parlar amb ells i explicar-los-ho teníem la feina feta, el que no entenien és que ens interessara el que ells feien en el seu dia a dia, com no havien de saber fer-ho! Entenien que buscàvem professionals. La resposta comuna va ser que arribàvem 40 anys tard, perquè tots els professionals havien mort. Els haguérem d’explicar que volíem trobar persones que saberen fer treballs quotidians, no necessàriament professionals, el cert és que no valoraven les seues habilitats.

Arrelant el territori pretén ser un “Pàgines Grogues” dels sabers locals, i de les persones que els custodien, vinculats a la transformació de les matèries primeres de cada territori, amb un procés artesanal. 

Respecte del treball de les dones, elles mateixes no identificaven la seua importància per a la comunitat quant a transformació dels aliments, manteniment de la llar, etc., opinaven que les seues tasques les sap fer qualsevol. El nostre interès era respost, primer amb sorpresa, després amb orgull que algú valorara el que sabien fer. L’objectiu que ens marcàrem amb estes dones no va ser tant introduir modificacions en les seues vides, sinó visibilitzar-les a través del nostre web i dels tallers que organitzem.

Al principi, quan nosaltres ens presentàvem com “arrelaires” i explicàvem els nostres objectius, els ajuntaments no es mostraven gaire interessats, val a dir que es tractava de pobles ben petits. A poc a poc, el projecte van sent reconegut, de fet, han realitzat intervencions a les comarques de la Serra d’Espadà, els Serrans i la Foia de Bunyol. A hores d’ara, comencen a ser els ajuntaments i les mancomunitats els que demanen que intervinguen als seus territoris. Per a finançar les primeres accions varen recórrer al finançament col·laboratiu de la plataforma ”Goteo”.

La colla de les Arrelaires organitzen tallers gratuïts, com ara el que han fet a Andilla sobre espardenyes. En alguns casos, el fet  que siguen gratuïts dificulta el compromís dels interessats, igual acudeixen  la meitat dels inscrits que el doble. Una vegada ha acabat l’activitat, molts i moltes els demanen continuïtat. Gestionar cada taller suposa molta feina, han de fer el cartell, gestionar el WhatsApp, coordinar amb els experts, disposar de materials i instal·lacions, etc., afortunadament els ajuntaments i mancomunitats van implicant-se en la divulgació dels sabers dels seus veïns i veïnes.

 

 

Només queda dir que al web arrelantelterritori.org, s’hi pot trobar una relació de persones que s’ofereixen a promoure, contar i/o fer allò que saben fer.

El següent article és troba a la revista Bon dia! El valor de l’economia en valencià, Núm. 2