Quina era la situació de l’ús del valencià quan accedíreu a les vostres responsabilitats? La Conselleria va publicar un estudi molt interessant en el qual informava sobre el coneixement i l’ús social del valencià. Quan tenen prevista una nova edició?

L’estudi al qual feu referència és l’enquesta realitzada en 2015 a 6.691 persones per a mesurar el Coneixement i ús social del valencià 2015. Es tracta d’un treball que segueix la sèrie històrica iniciada a finals dels anys 80, d’acord amb la qual en 2020 s’hauria de tornar a preguntar a la societat i poder analitzar, d’aquesta manera, l’evolució  de l’ús del valencià en tots els àmbits socials.

El panorama que trobàrem quan vam arribar a la Conselleria no ens va sorprendre gens ni miqueta després de 20 anys de polítiques contraplanificadores, en què s’havia mantingut l’estructura mínima per a cobrir l’expedient: la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià; els tècnics de promoció lingüística, dedicats únicament a traduir del castellà al valencià; quatre línies de subvencions i 68 cursos de valencià amb menys de 2.000 persones inscrites.

El Govern del Botànic va crear la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme i la va dotar d’una estructura completa, amb una subdirecció general i cinc serveis, que han aprofitat per a crear el doble d’ajudes; diversificar el treball dels tècnics; adaptar les proves de la JQCV al Marc Europeu Comú de Referència; quintuplicar els cursos, amb 6.400 inscrits en la campanya 2017-2018; actualitzar el Salt, ara Salt.usu, d’accés lliure i compatible amb qualsevol dispositiu, i desplegar la Llei d’ús a través de decrets i ordres, com ara la que homologa els certificats de valencià amb els de la resta del domini lingüístic.

En aquest sentit, és important remarcar que la Generalitat ha restablit les relacions amb Catalunya i les Illes Balears; n’ha encetat amb Andorra i s’ha incorporat amb la resta de comunitats amb llengua pròpia (Euskadi, Galícia, Catalunya, Illes Balears, Navarra, Astúries i Aragó) als fòrums de treball, dels quals ha sigut amfitriona fins en dues ocasions. Igualment, forma part de la Xarxa Europea per a la Promoció de la Diversitat Lingüística (NPLD), juntament amb més de 50 governs regionals d’arreu del continent.

Hi havia un projecte global de dinamització de l’ús del valencià? En el seu cas, disposaven de recursos materials i econòmics?

Quan entràrem al govern al juny de 2015, política lingüística era una subdirecció adscrita a Innovació, Ordenació i Política Lingüística, això després d’haver estat en altres departaments de la Generalitat, com per exemple la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports. El Govern del Botànic va crear la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, de manera que la gestió de la diversitat lingüística es plantejava en termes de recuperació d’àmbits d’ús per al valencià en el context multilingüe de l’època actual.

Els governs del PP no tenien un projecte global de dinamització de l’ús del valencià, sinó més aviat el contrari: l’objectiu cada vegada menys dissimulat d’assimilar el valencià al castellà, una cosa que sabíem però que vam descobrir amb tota la seua cruesa quan arribàrem a la Conselleria. Fins al canvi de govern, hi havia l’ordre de no escriure res en valencià, de manera que el seu paper era sempre el de llengua subsidiària, perquè només s’utilitzava per a traduir del castellà.

L’enquesta al personal de l’Administració de 2016 va servir per a redactar dos projectes molt importants. D’una banda, el Decret 61/2017, d’usos institucionals i administratius, que estableix en l’article 4.1 que el valencià és la llengua destacada d’ús normal i general, una disposició que no comparteix la Sala 4 del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que també s’ha manifestat contrari a la comunicació en valencià amb els territoris amb què compartim llengua.

A fi de garantir el compliment progressiu del Decret 61/2017, es va posar en marxa el Pla d’Acompanyament Lingüístic al Personal de l’Administració per a incrementar l’autonomia lingüística en valencià del personal de la Generalitat. L’assoliment d’aquesta autonomia hauria de redundar en l’increment dels usos del valencià i, conseqüentment, en l’equilibri entre les dues llengües oficials.

En 2019 les Corts han aprovat un pressupost de més de 17 milions d’euros per a promocionar el valencià, dels quals se’n destinaran 8.600.000 a ajudes econòmiques adreçades als sectors cultural, social, privat i festiu, així com a l’àmbit local; una quantitat que contrasta i molt amb el 1.700.000 € de 2015.

Uns 50 ajuntaments valencians disposen de Reglaments municipals d’Ús i Normalització Lingüística, que en molts casos no són tinguts en compte pels propis ajuntaments. Què podeu dir al respecte?

Més de 50 municipis disposen d’un reglament de normalització del valencià per als àmbits d’ús oficials. A través de les nostres ajudes intentem, precisament, que els ajuntaments no vegen en la falta de recursos una excusa per a no posar en marxa accions que permeten anar reequilibrant la presència de les dues llengües oficials en els espais municipals. En l’exercici 2019 destinem 2 milions d’euros als ajuntaments i mancomunitats de municipis.

D’altra banda, el Ple del Consell va aprovar el Decret 13/2019, de creació de la Xarxa Pública de Serveis Lingüístics Valencians amb la finalitat d’avançar en la normalització lingüística de manera conjunta: Generalitat, universitats i ajuntaments, mancomunitats i diputacions. Aquesta nova estructura servirà per a reforçar el treball que es realitza en totes les institucions públiques en pro del valencià.

Diverses lleis estatals i autonòmiques reconeixen el dret a expressar-nos en qualsevol de les dues llegues oficials. A què atribuïu que, després de més de 30 anys de la Llei d’Ús, encara es pose en dubte eixe dret?

La nostra llei de normalització lingüística, la Llei d’ús i ensenyament del valencià, va complir 35 anys al novembre passat, però fins a la legislatura que estem a punt d’acabar no havia sigut a penes desplegada normativament. En aquests anys hem aprovat dues lleis molt importants: la del servei públic de ràdio i televisió, mitjançant la qual hem recuperat la nostra RTV pública en valencià, i la llei de plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, que ha reforçat la vehiculació en valencià i ha reforçat i augmentat la presència de l’anglés en l’ensenyament públic no universitari. Hem avançat també en altres àmbits: l’administratiu, amb el Decret 61/2017; el social, amb la creació del Consell Social de les Llengües; l’institucional, amb la constitució de la Xarxa Pública de Serveis Lingüístics Valencians, i el jurídic, amb l’Oficina de Drets Lingüístics.

Tanmateix, l’Estat no ha implementat cap mesura que corrobore la seua condició d’estat plurilingüe, sinó més aviat el contrari. El Consell d’Europa, a través del Comité d’Experts, li va tornar a recriminar l’incompliment reiterat de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, un tractat internacional que va signar i ratificar l’Estat espanyol. En aquell informe, publicat al gener de 2016, els experts li retreien que els dos àmbits on més es vulneraven els drets dels parlants d’altres llengües oficials diferents del castellà eren Justícia i Sanitat.

Quina utilitat pràctica tindrà per als ciutadans l’Oficina de Drets Lingüístics? Com podran accedir a ella?

Accedir a l’ODL és tan senzill com marcar el número de telèfon 961 97 00 15 o escriure un correu electrònic a: odl@gva.es

És important comptar amb un instrument com l’ODL perquè, a pesar de les disposicions legals que existeixen, la ciutadania, especialment les persones valencianoparlants, es poden trobar massa sovint en situacions de vulnerabilitat lingüística. Una manera d’acabar amb aquestes situacions i de fer-ho positivament és proporcionant informació sobre els drets lingüístics i les eines per a erradicar els comportaments que van contra la convivència lingüística. Amb aquesta idea es va crear l’Oficina de Drets Lingüístics, que en un any escàs d’existència ha atés més de 100 consultes i que ja té enllestida la memòria que presentarà a les Corts, que ha de tindre constància d’aquests casos.

A més d’aprendre 3 llengües, quins avantatges té el model trilingüe en l’ensenyament?

El model trilingüe és el que propugnava el PP en el decret que va aprovar en 2012, derogat pel Govern del Botànic en atenció a les recomanacions realitzades precisament el Consell d’Europa, que va deixar molt clar en el seu dictamen  que era un model que no garantia l’ensenyament en i del valencià ni molt menys la vehiculació en anglés.

En canvi, la Llei 4/2018, que regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, aposta per un model plurilingüe, perquè al valencià, castellà i anglés com a llengües d’ensenyament se’n suma una quarta d’aprenentatge. Ben contràriament al que succeí amb l’altre model, en aquesta ocasió la Comissió Europea convindà el conseller Marzà, amb motiu del Dia Europeu de les Llengües, a explicar aquest model plurilingüe per considerar-lo una bona pràctica de respecte i foment de la diversitat lingüística.

Quines són les necessitats de la llengua de cara al curt i al llarg termini?

No hi ha una recepta única i infal·lible que responga a la pregunta, sinó moltes actuacions provinents d’àmbits diversos amb un únic objectiu: avançar en els usos socials del valencià i recuperar la seua dignitat com a llengua moderna de comunicació.

El valencià ha d’estar present en les relacions laborals i ha de penetrar en les grans superfícies, espais on el canvi lingüístic és major. El sector privat és on cal treballar més, de manera que les empreses vagen constatant que utilitzar-lo és una bona pràctica empresarial. En aquest sentit, estem segurs que la creació del Segell de Qualitat Lingüística per al sector privat serà un element positiu de motivació i dinamització.

La presència en l’espai audiovisual i comunicatiu és importantíssima, per això caldrà reforçar no solament el servei públic de RTV, sinó també acompanyar les empreses perquè incorporen el valencià als seus mitjans, com ja estan fent algunes televisions, ràdios i periòdics digitals que reben ajudes econòmiques per aquest motiu.

En aquests quatre anys ha sigut important per al prestigi del valencià que els representants polítics l’hagen utilitzat en públic amb tota normalitat, un fet extraordinari si mirem cap enrere, en què rarament s’emprava el valencià en els àmbits institucionals. Així i tot, aquests usos han de ser reforçats en l’Administració de la Generalitat. Per això, al catàleg de funcions que acompanya cada lloc de treball públic cal incorporar el perfil lingüístic, per a oferir un servei excel·lent a la ciutadania i també per a donar carta de naturalesa als coneixements de valencià del nostre funcionariat, on el 87,4% del personal compta amb una acreditació oficial de coneixements de valencià.


El següent article és troba a la revista Bon dia! El valor de l’economia en valencià, Núm.1