Esquellana és un projecte encetat per un grup de dones i homes preocupats per la pèrdua de la nostra ramaderia extensiva. L’any 2014 varen conéixer l’experiència de l’Obrador Xisqueta, implementat per un col·lectiu del Pallars Sobirà al Pirineu de Lleida. A poc a poc va anar prenent cos el seu propi projecte. Finalment, l’any 2017, es varen adonar que la raça autòctona d’ovelles del nostre País, les ovelles Guirres o Roges, anaven desapareixent. De fet, quedaven uns pocs milers d’ovelles i unes poques desenes de pastors. Així que decidiren organitzar-se per a preservar-les.

Per raons òbvies, la ramaderia extensiva ha deixat de ser rendible: l’ofici de pastor és dur, la llana no és fàcil de processar i més encara de comercialitzar, els pastors paguen per esquilar-les i ningú no els compra la llana, l’han de cremar. El despoblament del medi rural i la manca d’ajudes dibuixa un futur ben difícil per a les ramaderies extensives. Tot plegat fa que una part de la nostra cultura estiga en greu perill d’extinció.

Eixe era l’escenari quan engegaren el projecte de recuperar la ramaderia autòctona amb la promoció de la llana de les nostres ovelles, que és d’excel·lent qualitat. A part de preservar el nostre patrimoni cultural, la ramaderia extensiva ajuda a preservar els nostres boscos i evitar incendis. Els bons resultats que oferia l’experiència de l’Obrador Xisqueta n’era una garantia del bon futur del projecte.

10 persones amb professions ben diverses, no totes vinculades amb la ramaderia, el camp ni la producció de llana, varen prendre la decisió d’organitzar-se en una cooperativa. El nom el varen idear a partir de les paraules esquella i llana, eixe és l’origen del nom: Esquellana. Per al finançament del projecte necessitaven 12.000 € i els varen aconseguir organitzant un micromecenatge amb el suport de la plataforma valenciana Lateuaterra.org. La bona resposta va ser un indicador inequívoc de l’interés que despertava la seua iniciativa.

Ja en la pràctica s’hi trobaren diversos problemes, un d’ells va ser que no quedaven llavadors de llana al País Valencià. Per a processar-la havien d’enviar-la a Mota del Cuervo, a filar-la a Crevillent, a fer les madeixes a Albaida… En curt, la gestió és complicada i els costos es disparen. Tot i això, el projecte va endavant i enguany tenen previst augmentar la producció. Comercialitzen les madeixes de llana amb el seu color natural, sense tints. La comercialització és bàsicament online, els clients són de molts llocs, inclús de Portugal. Per altra part, organitzen altres activitats, com pràctiques de teixir, tallers per a menuts… donant a conéixer la cultura de la llana als nostres xiquets i xiquetes.

El següent article és troba a la revista Bon dia! El valor de l’economia en valencià, Núm.1