Parlar en valencià és un dret reconegut per la Constitució, però quins beneficis pràctics aporta a la ciutat de Castelló fomentar l’ús de la llengua?

Entendre el món, així de senzill. Les llengües ens ajuden a relacionar-nos amb la gent, però també amb l’entorn, amb el menjar, amb el treball, el lèxic. La llengua ens identifica com a part d’un grup, ens agermana, ens fa comunitat. A banda, que ser capaç de parlar diverses llengües és la millor plataforma per aprendre d’altres.

Quines campanyes ha implementat l’Ajuntament de Castelló per a promocionar l’ús del valencià?

Fins a la nostra arribada al govern els recursos per la promoció del valencià en l’ajuntament de Castelló eren de 150 euros. Amb nosaltres això ha canviat, i molt. Estem realitzant cursos de valencià bàsics per a la gent que comença, tenim el programa de voluntariat lingüístic, 7000 escolars reben periòdicament el Club Millaret, una revista que és seua i que fem en obert, fem cinema en valencià a sales comercials, cosa que no passava des de fa anys a la nostra ciutat, i tenim en marxa la marca “Ací t’entenem” per als comerços. I açò, sols des de la regidoria de política lingüística, a més d’altres iniciatives com el concurs de vídeo que fem amb universitaris, o campanyes de marxandatge que ajuden a reconéixer la nostra llengua com un element d’orgull.

Quina d’elles és la que millors resultats ha obtingut?

Bo, no sé quina triar com la de millors resultats, però l’avaluació del Club Millaret per part dels docents ha sigut més que notable. Encara que, per a mi la que millor resultat ha donat ha sigut fer “tote bags” amb lèxic propi, amb un disseny atractiu i utilitzant el joc de paraules encreuades. Hem aconseguit que molta gent porte bosses amb paraules en valencià pel carrer i que molta gent sàpiga on està la regidoria. I el més important, la gent de Castelló que ha hagut d’emigrar són els més fans, gent que ací tal volta parlarà poc valencià, però a l’estar fora el troba a faltar.

Quines respostes estan donant els ciutadans i ciutadanes a eixa campanya?

Doncs, per dir-ho clar, acabem les existències i hem de fer més edicions. Així que, molt positiva.

L’Ajuntament està fent alguna campanya dedicada als joves?

Sí, des de la regidoria tenim unes sessions de teatre per apropar la nostra poesia i història de manera més amena per als adolescents.

Quines accions ha implementat l’Ajuntament per a facilitar que els ciutadans puguen relacionar-se amb els serveis municipals en valencià?

Eixe treball és més costós i requereix més col·laboració amb negociats que no estan tan conscienciats, però la primera mesura que vam prendre va ser establir el valencià com llengua per defecte en els nostres webs. El resultat és que el 89% dels visitants a la web municipal navega sense canviar de llengua.

Els funcionaris tenen la capacitació per a respondre al ciutadà en la seua llengua, siga el castellà o el valencià?

Desgraciadament, tots no.

De quina manera l’Ajuntament motiva a utilitzar el valencià com a llengua vehicular?

Hem realitzat, per primera vegada, cursos de formació en valencià administratiu, en col·laboració amb la Universitat Jaume I.

Per què considera que els ciutadans no reclamen poder expressar-se en valencià?

Perquè la gent no vol discutir, i el menyspreu al valencià s’ha instaurat com una cosa normalitzada.

De quina manera són informats els ciutadans que, en les seues relacions amb l’Ajuntament, poden expressar-se en la llengua que vulguen?

No realitzem ara mateix cap campanya especial dins de l’Ajuntament, no perquè no cal fer-la, sinó perquè ara mateix la regidoria no té el suficient múscul.

La Constitució, l’Estatut d’Autonomia, la Llei d’Ús i altres, reconeixen el dret dels valencians a expressar-se en qualsevol de les dues llengües cooficials. Quines accions concretes estan donant els diversos grups de l’Ajuntament per a defensar este dret?

Bo, la veritat, la col·laboració amb els grups polítics en matèria lingüística és molt tràgica. La dreta ha decidit utilitzar la llengua com una arma per etiquetar i perseguir, i una part dels partits progressistes han decidit comprar-los el discurs.

Quins són els plans de futur?

Personalment, m’agradaria encetar línies de subvenció per la promoció del valencià com una manera d’aconseguir més presència, més enllà de les institucions. És un repte que no hem pogut desenvolupar aquesta legislatura.

El següent article és troba a la revista Bon dia! El valor de l’economia en valencià, Núm.1