El paisatge del nostre territori ha sigut creat pels nostres avantpassats, de les hortes al secà. Les nostres muntanyes estan farcides d’inacabables bancals i altres construccions bastides pedra a pedra i sense màquines. Encara els podem veure pertot arreu i volem seguir veient-los.

 

La construcció en pedra seca, és una tècnica tradicional de construcció consistent a travar pedres de diferents grandàries i formes a conveniència, sense argamassa o cap morter, que poden estar o no tallades o llaurades i és que… “Tota pedra fa paret”.

Aquesta tècnica, que és utilitzada en diferents parts del món, mostra de l’acció antròpica sobre el paisatge i el medi, construint terrasses, bancals, camins, refugis, estructures hidràuliques, forns de calç o algeps, jardins, elements decoratius, encara que, la zona de la Mediterrània mostra una gran concentració.

En el cas del Pinós la construcció que destaca, entre centenars de quilòmetres de ribes i bancals, són els “cucos” refugis utilitzats per pastors, agricultors o picapedrers per a protegir-se del mal oratge, etc.

 

 

Amb freqüència es relacionen aquestes construccions amb els àrabs, en realitat es remunten molt més en el temps. S’han documentat múltiples construccions d’època prehistòrica al llarg del món en els quals ja s’utilitzava aquesta tècnica.

La construcció amb pedra seca ha sigut reconeguda per la UNESCO, com patrimoni immaterial de la humanitat, entre altres coses, perquè està en perill de desaparéixer. Nous materials i tècniques de construcció han desplaçat aquesta tècnica ancestral. Ara per ara, són ben pocs els professionals que s’hi dediquen a l’ofici de “ribero” (com es diu al Pinós), marger, margenador, margener, paredador. Per descomptat que en queden, però cada vegada menys i la majoria no s’hi dediquen de forma exclusiva. Se’n poden trobar a Llutxent, Altura, Borriol o Vilafranca del Cid. En el cas de Balears són més visibles, ja que disposen del “gremi de margers de Mallorca” i també a Catalunya i França hi ha professionals de renom.

Sembla que en els últims anys hi ha una tendència a recuperar la tècnica i les mostres arquitectòniques heretades, sobretot amb l’obstinació d’associacions culturals, excursionistes o de muntanya, fins i tot iniciatives particulars, a més de les promogudes per institucions municipals o comarcals. En la majoria d’aquests casos parlem de treballs voluntaris, no professionals.

La construcció amb pedra seca ha sigut reconeguda per la UNESCO com patrimoni immaterial de la humanitat, entre altres coses perquè està en perill de desaparéixer. Nous materials i tècniques de construcció han desplaçat aquesta tècnica ancestral.

Amb molta freqüència s’hi veuen construccions que van ensorrant-se, sobretot bancals. El fet és que, antigament es construïa amb pedra seca perquè era molt barat, es tenia la pedra en el mateix terreny o molt a prop i la mà d’obra podia ser la del mateix jornaler, si l’economia no permetia buscar un mestre “ribero”. El seu manteniment és molt costós i econòmicament poc rendible, els estrets bancals del secà han sigut substituïts per les grans extensions de regadiu, d’altra banda la precarietat de l’economia agrícola fa que els propietaris no puguen fer-se càrrec dels costos que els suposaria el manteniment i les reparacions.

Tocant a les fonts d’informació disponibles en tenim de ben interessants, com ara el web de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) o  wikipedra, per exemple. En la CV s’està treballant en la creació d’una web específica des de la GVA, que es presentarà en la trobada del Pinós. D’altres interessants són:

pedrasecaarquitecturatradicional.cat

margersmallorca.com

wikipedra.catpaisatge.net

A la Comunitat Valenciana disposem del “Museu Pedra en Sec” de Vilafranca de visita obligada per als interessats en la matèria. A Catalunya s’hi pot visitar el Centre d’Interpretació de la Pedra Seca de Torrebesses” (Lleida) i en la població càntabra de Valderredible s’hi troba el “Centro de Visitantes La Piedra en Seco”.

APSAT (Associació per la pedra seca i l’arquitectura tradicional) ha segut la promotora de les X Trobades de Pedra en Sec i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament del Pinós, la Universitat d’Alacant, la Generalitat Valenciana, el CEL Vinalopó i altres entitats locals. L’Ajuntament del Pinós s’ha mostrat interessat a ser seu de la Trobada de Pedra Seca des de 2015, per a les comarques del sud d’Alacant és una oportunitat d’especial interés que els dies 18, 19 i 20 d’octubre es reuneixen en la nostra localitat experts, estudiosos, professionals  i interessats per a parlar del passat, present i futur de la pedra seca. També ens ajudarà a visibilitzar el nostre patrimoni entre els veïns.

Al nostre terme municipal existeix un extens i interessant patrimoni relacionat amb la pedra seca, sobre el qual es treballa en la recuperació de l’ofici, conservació de patrimoni arquitectònic i paisatgístic, turisme, etc.

Els dies 18, 19 i 20 d’octubre tindrà lloc al Pinós la X Trobada de la Pedra en Sec. L’objectiu és fer valdre una part fonamental del nostre patrimoni, el paisatge i l’economia.

Hi trobareu informació a: www.trobadapedraseca.es

El següent article és troba a la revista Bon dia! El valor de l’economia en valencià, Núm. 2