En primer lugar, pediros disculpas por si en algún  momento me paso al valenciano, pero es mi lengua materna y tengo ese defecto. Si lo hago, me pedonáis”. Esta frase s’atribueix a una alcaldessa d’una ciutat valencianoparlant ja fa alguns anys. La gravetat de l’afirmació rau en què ho haja dit una representant de totes i tots els valencians. Però, de fet, és habitual que els valencianoparlants utilitzem el castellà amb desconeguts, espais públics, relacions formals o institucionals. Canviar de llengua per respecte o educació és semblant a l’argument que la política va expressar: demanar perdó per tenir una llengua pròpia.

La realitat és que durant anys els legisladors valencians i espanyols, inclús els europeus,  han aprovat lleis que reconeixen el dret dels ciutadans i ciutadanes a expressar-se en la seua llengua familiar. En l’apartat Ús del valencià del web TROBALLENGUA.COM  en trobareu un seguit d’elles. La qüestió és que som els ciutadans i ciutadanes els que no fem ús dels drets que tenim reconeguts.

Per això, en este número de la nostra revista hem recollit les opinions de diversos representants de les administracions valencianes. En elles ens informen del valor que atribueixen al valencià i de les accions que venen implementant per dinamitzar el seu ús.

Som els ciutadans i ciutadanes els que hem d’entendre que el dret de parlar en valencià no suposa cap imposició als que no el parlen. Les llengües són útils si aprofiten per a comunicar-se, en altre cas, és qüestió de temps que desapareguen. Segons l’estudi Coneixement i ús social del valencià 2015, més del 50% dels valencians i valencianes el parlem i més del 90% l’entenem. Ben entés que s’hi inclouen els immigrants empadronats.

De fet, quan Canal9 transmetia el futbol en valencià, els teleespectadors no tenien cap problema en seguir els partits. Ens varen referir una anècdota d’una xiqueta de la província de Múrcia que li va dir a son pare “Papá, entiendo el japonés”, després li va explicar “Entiendo los dibujos en japonés”. El fet és que estava veient La Bola del Drac en valencià. Els xiquets i les xiquetes no tenen prejudicis d’entendre altres llengües: els és igual que siga valencià o  japonés, l’entenen i prou.

En general, els valencianoparlants sabem parlar les dues llengües. En general, els castellanoparlants entenen les dues llengües. Dificultar que cadascú s’expresse en la seua llengua és il·legal, va en contra de la Constitució i de diverses lleis, i això és molt greu. Per altra part, no millora la qualitat de les relacions entre les persones.

Els valencians i les valencianes tenim dues llengües, i si no ens relacionem en les dues de manera habitual, una d’elles està condemnada. Ser valencians i valencianes suposa respectar les lleis i respectar a les persones.

El següent article és troba a la revista Bon dia! El valor de l’economia en valencià, Núm.1