Un dels motors de l’economia valenciana és la cultura festiva, les nostres festes. Algunes d’elles són objecte de debat per les conseqüències que tenen sobre els festers i sobre els no festers. Podríem dir que són transversals perquè arriben a moltes comarques i, en el cas d’algunes poblacions, virtualment determinen la vida dels ciutadans i ciutadanes, com és el cas de les falles.

L’objecte de la nostra publicació és fer valdre l’economia en valencià, i per això hem demanat a Miquel Àngel Martinez que ens fera una reflexió sobre el valor de les falles en la nostra economia. Miquel Àngel és membre de la falla la Malva-Rosa d’Alzira, ha rebut diverses vegades el primer Premi de Llibrets de Falles atorgats per la Direcció de Política Lingüística i Multilingüisme i també la Insígnia d’Or de la Cultura de l’Ajuntament d’Alzira.

Segons la Viquipèdia “La sostenibilitat és un concepte econòmic, social i ecològic complex en l’entorn de les relacions entre les societats i el medi ambient. Pretén ser una manera d’organitzar l’activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguen capaços de satisfer les necessitats”. El primer que ens diu esta definició sobre la sostenibilitat és la part de l’economia, fonamental i necessària per a la nostra societat. Però, jo a la vegada vull anar un poc més enllà del concepte i parlar de sostenibilitat, economia i falles.

El tarannà del valencià és ser una persona associativa, sovint implicada en la vida social, cultural i festiva del nostre poble. Des de Benicarló a Elda, en la costa o a l’interior, les falles tixen un valuós canemàs festiu sobre el qual se sosté una gran economia que manté a una gran quantitat de famílies de dalt a baix de la Comunitat Valenciana.

Molt es parla de la controvèrsia de la festa fallera i els seus inconvenients, sorolls, brutícia, talls de carrers, utilització de materials contaminants en la confecció dels monuments… però, des d’aquesta part de la barrera, cal remarcar la seua part positiva, perquè les falles són més que una festa, són una manera de viure la vida, entendre la nostra societat i al final de tot, fer caixa en tots els aspectes.

D’una banda, cal remarcar la despesa que realitzen les principals entitats promotores: a més d’Ajuntaments, les comissions i Juntes Locals Falleres. Per una altra, l’augment de l’activitat dels sectors econòmics implicats.

Què passaria si en tots els territoris on es planten falles deixaren de fer-ho? Quin seria l’impacte econòmic, social i cultural si açò es produïra? Per damunt de tot i deixant-me a molta gent podria dir que, seria la ruïna de moltes professions i persones que treballen directament o indirectament en ella. Artistes fallers, tendes de calcer, fusters, pintors, indumentaristes, sastres, impremtes, enquadernadors, joiers, pirotècnics, músics, floristeries, lloguers de carpes, il·luminació, mitjans de comunicació, grues, guardes de seguretat, hostalers, agències de viatges, transport, bars, guies, cambrers, càterings, empleats de neteja, etc.  Hem de comptar també que les comissions lloguen molta gent dins dels seus casals per a tota classe de serveis.

Per tant, la festa fallera du associada una transversalitat de la qual es parla ara molt. Ara bé, encara que la societat valenciana és la qui es beneficia del treball altruista d’uns 100.000 fallers, qui també ix guanyant molt és l’Estat. L’IVA que generem per tota la repercussió econòmica de les Falles és un xifra molt respectable, mentre que les cotitzacions a la Seguretat Social d’ocupacions relacionades amb la festa també s’han de tenir en compte.

Respecte a allò en el qual sempre pensem cal dir que, a València hi ha uns 250 tallers que fan falles i empren aproximadament a 700 persones. La crisi ha reduït el preu dels encàrrecs. Una falla de categoria especial pot costar 300.000 euros. Però el preu mitjà ronda els 15.000,  encara que n’hi ha de 2.000 euros.

Altres xifres en diuen que fa alguns anys, tan sols la ciutat de València va rebre en falles 865.000 turistes, segons la Generalitat. La Interagrupació de Falles va calcular en 2008, per part seua, un impacte de la festa de 753 milions d’euros.

En l’actualitat, només l’Ajuntament de València destina més de 4 milions d’euros a les Falles. D’ells, més de 2 milions van al pressupost de la Junta Central Fallera (JCF). Caldria afegir que es planten més falles en tota la Comunitat que a València capital, per tant, aquest impacte augmenta ostensiblement.

Els fallers, polítics, empresaris i comerciants no devem menysprear cap engranatge que moga el motor econòmic d’aquesta festa. Cada component social té la seua importància, al final eixim guanyant tots. Les falles són tan importants pel caràcter icònic de la festa com pel potencial de promoció turística i econòmica.

El següent article és troba a la revista Bon dia! El valor de l’economia en valencià, Núm.1